Sempre ha d’haver “errors” a l’examen en valencià?

Ahir va acabar el Selectiu.
Tant en Llatí com en Grec, els déus han estat benèvols.
Però (ja va essent habitual) no podien faltar els petits errors o “despistes” en els textos o en el vocabulari. El que ja no és tan normal és que es produisquen sempre a la versió en valencià. Casualitat o manca de competència?

  • El text de l’exercici A en valencià comença: Interdicit atque imperat Cassivellauno… En castellà, en canvi, és: Caesar interdicit atque imperat Cassivellauno. Són més torpes els alumnes de castellà, que han d’explicitar el subjecte?
  • Al mateix text, al vocabulari, apareix: et: [conj. coord. copul.]: i. Breu i concís, sí senyor; però en castellà especifiquen: et: [conj. coord. copul.]: y // et… et: no sólo… sino también.

    • En fi, paciència i avant o exigim competència als encarregats de fer els textos? I ja posats, tots els examinadors dominen les dues llengües oficials del País Valencià?
    A banda d’açò, els meus ànims per a Sofia, Valentina, Aitor i Blai. A alguns d’ells aquestes coses no els hauran afectat massa, però potser a altres sí.
    Suggeriment: que els correctors tinguen en compte açò a l’hora de corregir i que els responsables prenguen nota: si ens equivoquem, almenys que no siga sempre en la mateixa llengua, home!!! [he de dir que hi havia un altre error en ambdues llengües: al vocabulari apareixia: nonnullus, ae, um (?)]

    Informació sobre l'article:

    Estàs llegint: Sempre ha d’haver “errors” a l’examen en valencià?
    Weblog: Departament de Llatí de Pedreguer

    Publicat el dia:
    divendres, 15.06.2007 / 15:17Hora
    Categoria:
    Accademica uita, Cogitationes uariae, Les nostres assignatures