Com ve essent habitual, Esther es va fer amb el premi de l’anterior etapa, tot i faltar-li esbrinar la darrera pregunta, que també podeu trobar contestada als comentaris d’eixe article.

L’assassí m’ha enviat el seu últim contacte epistolar. És aquest:

Ai, ai, ai… perdoneu la tardança. Els embotellaments del pont aquest m’han fet reatardar-me una mica. Només amb aquesta imatge haureu de tindre prou:

Tres personatges del quadre us portaran al lloc on m’hi trobe. Heu d’agafar una síl·laba de cadascuna de les tres Χάριτες (la 1ª, la 2ª i la 3ª, respectivament) i combinar-les ben bé. Us eixirà el nom d’una antiga ciutat, d’una antiga regió que actualment es diu igual i cercar-me en la segona ciutat en importància d’eixa regió (una ciutat contra la qual 7 van lluitar…). Allà us estaré esperant. On? On puga contemplar coses com aquestes:

Ah, i vinga, supose que amb aquestes pistes ja sabreu què vaig furtar quan assassiní aquell poca solta: l’estàtua representa Atenea i se la va endur un tal Eneas… Us sona?

Bé, per a superar l’últim repte heu de:

• Esbrinar qui són els personatges del quadre
• Saber qui són les tres a què fa referència l’assassí
• Identificar l’antiga ciutat que es forma amb les tres síl·labes
• Situar-la en la regió on estava antigament
• Dir en quina ciutat està l’assassí i en quin indret d’aquesta ciutat
• Aclarir-nos quina obra d’art va furtar l’assassí (una estàtua amb més de 3000 anys que representa Atenea i que va ser rescatada per Eneas d’una ciutat que va patir una guerra famosa, al mateix temps que salvava part de la seua família)

I, com sempre, m’ho doneu a mi, o ho envieu per mail o formulari. Teniu fins el 22 de maig (poc de temps, però és per tal que els de segon de batxillerat puguen aprofitar la seua tasca en la nota final, jeje).

Us deixe un enllaç on poder veure alguna foto de l’esdeveniment.

[fins i tot els romans tenien necessitats, Foto de BBC NEWS]

Aquest és el tercer any que participem en la Setmana de Teatre Grecollatina: fa dos anys vinguérem a Sagunt (on, a banda de veure Lisístrata, també vam participar als tallers dels Ludi Saguntini) i l’any passat a Tarragona.

Us deixe més fotos del viatge, perquè sobre aquesta nodrida setmana ja s’ha parlat a bastament en els blogs d’altres companys (veritablement, es fa difícil escriure de qualsevol cosa: quan et dones compte ja hi ha un bon munt de blogs que ja s’han fet ressò del tema! Quan vols posar alguna cosa, no visites el planeta de blogs de Chiron, perquè si no, et desanimaràs, perquè ja està tot escrit! El chiki chicki en llatí es va reproduir com les gallines!! Hem creat un monstre!!! És broma, oi? Com més serem, més riurem! ).

Tres notetes, però:

• Vam tornar a dinar a L’armeler un menú que fan a posta per a aquesta setmana, amb reminiscències romanes

• Vam veure amb orgull a dues alumnes ex-companyes de Pedreguer que formaven part del grup de teatre, Clara i Carla (una germana de Psique i la Novia). I dic amb orgull, no debades van estrenar ara fa tres anys el grup de teatre del nostre Institut, amb L’elecció de Miss Olimp, els Galguets, que avui formen L’estranya Família.
• I vam signar el manifest Theatrum Saguntinum non delendum est! al mateix restaurant (podeu signar-lo on-line ací)

I un xicotet retret (que no treu cap mèrit ni agraïment als responsables de que tot isca el millor possible, Prósopon i Ludere et discere): és trist i una mica irònic que eixe eslògan tan ben trobat, “Volem un teatre viu”, haguérem de transformar-lo en “volem una llengua viva”, perquè (jo almenys) tots els anys trobe a faltar alguna obra més en la meua llengua. Potser ningú no tinga la culpa, o potser la tinguem tots: nosaltres per manca de demanda, les companyies per no emprar-la més… No ho sé, però alguna cosa s’hauria de fer… [prova d'agudesa visual: quina diferència trobes entre aquest escrit i aquest?]

Us deixe, amb el permís de l’autor, algunes vinyetes referents a l’època romana.

No deixeu d’assistir a l’acte!

Data: 16 d´abril de 2008

Eixida: 08,00 hores

Tornada:18,00, aprox.

Itinerari: sobre les 10,00 arribada a la ciutat de Sagunt: exploració i esmorzar

12,00, representació teatral, El asno de oro

14,00, dinar i visita per Sagunt

16,00, tornada cap a Pedreguer

Recomanacions:

* En les representacions teatrals és convenient dur gorra i anar proveït d’aigua. Les graderies estan a l’aire lliure i el sol pega de ferm.
* En els tallers és molt important la puntualitat ja que el temps i la capacitat són limitats i en acabar l’hora entren nous centres en cada taller.
* Haurà latrines públiques en la Plaça Cronista Chabret i en la Plaça Cervantes.
* Recordem que els tallers i les representacions teatrals són obra d’alumnes i professors, en absolut són professionals. Preguem per tant que els assistents portin la motxilla plena d’optimisme, esperit col·laborador i grans dosis de tolerància.

* Entrarem al teatre mitja hora abans de començar l’obra (a les 11,30, doncs), per tal d’evitar aglomeracions. Nosaltres estarem situats on marca el plànol:

Baixa’t el dossier que hem preparat per a la visita.

Aquesta vegada, després que l’anterior repte només el solucionara brillantment Esther, s’ha fet de pregar, el maleït assassí; hui, en tornar de l’Institut m’havia deixat aquest missatge a la bústia de ma casa:

Amiguets meus… m’he relaxat bona cosa durant aquestes festes al vostre país… De fet he estat per allà, disfressat de caputxino, desfilant al costat de les altes autoritats… Jojojo…

Veig que només aguanta el meu ritme la tal Esther… Gairebé ha encertat l’objecte furtat i tot… Doncs bé, en aquesta ocasió només us deixaré una imatge:

Em trobe al mateix lloc on està tota eixa gent del quadre passant-s’ho d’allò més bé…

Què, ho sabeu? Vinga, pringadillos, us donaré alguna pista més: eixe pintor es caracteritzava per ser un prolífic retratista de la noblesa… Entre altres, va pintar força vegades a un emperador, que, entre altres coses, va guanyar una importat batalla a Mühlberg.

Bé, quan tingues el lloc, cerca’m entre les platges d’una ciutat on, en les sales d’un museu, hi ha una rèplica romana d’un missatger dels déus, una estàtua de coure, còpia d’altra més antiga de Praxíteles.

Hala, em pilles? (ah, l’estàtua que em vaig emportar va anar acompanyada dels familiars de qui la va agafar de la ciutat destruïda)

Bé, la tasca:

1. Nom i autor del quadre
2. Descripció del que s’hi narra
3. On estan els personatges del quadre. Una mica d’història d’eixe lloc?
4. En quina ciutat d’eixe lloc es troba l’assassí? Explica’ns alguna cosa del museu.
5. Quina estàtua s’ha emportat? Una estàtua amb més de 3000 anys que representa a una divinitat grega i que va ser rescatada per algú d’una ciutat que va patir una guerra famosa, al mateix temps que salvava la seua família (bé, no tota, jeje).

I, as usual, m’ho doneu a mi, o ho envieu per mail o formulari. Teniu fins el 25 d’abril.

Així comença l’anunci d’un mercat romà que se celebra des d’avui fina al 23 de març a Calp. Més detalls ací.

D’altra banda, ens comuniquen la celebració d’una jornada “TIC i innovació educativa” a Barcelona, el 5 d’abril, en què s’aprofitarà per lliurar els premis de la Fundació Impuls, que anunciàvem fa unes setmanes.

Podeu veure el programa, els finalistes i les estadístiques.

El tema está zanjado. No tengo por qué dar explicaciones a mis subordinados. Palabra del jefe, palabra de Dios.

Si no le gustan estas condiciones de trabajo, siempre tiene abierto el camino a la privada.

Si su alumno ha sacado un cero en el examen de septiembre, es culpa suya.

Amb perles semblants a aquestes es va despatxar avui l’inspector davant dos professors estranyats davant una decisió de la Direcció Territorial: aprovar i donar el títol de secundària a un alumne a qui s’havia decidit no promocionar en setembre, mitjançant la votació de l’equip d’avaluació. [clica ací si vols llegir una CRÒNICA DE LA REUNIÓ]

Com que, espere, els professors encara no tenim prohibit el dret d’expressió, hem decidit fer públic el cas als mitjans de comunicació amb el següent escrit, que a hores d’ara s’està llegint, per ser signat per qui vulga [en espanyol]:

Autonomia pedagògica dels instituts… quina trufa!

Els qui signem aquest escrit, professores i professors de l’IES de Pedreguer, ens sentim indignats i impotents davant l’actuació de la nostra Conselleria.

Segons proclama ampul·losament el ROF (article 100), “els instituts disposaran d’autonomia per a definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se en cada cas mitjançant els corresponents projectes educatius i curriculars” i, segons diu l’article 104, aquests projectes curriculars inclouran “decisions sobre el procés d’avaluació, que comprendran procediments generals per a avaluar la progressió de l’alumnat en l’aprenentatge i els criteris de promoció”.

Com que som persones de natural obedient, ens vam creure açò i vam dedicar llargues sessions a elaborar els documents que haurien de regir la vida pedagògica del centre, entre ells els criteris de promoció i adquisició del títol de secundària.

Per això, la nostra sorpresa va ser majúscula quan des de la Direcció Territorial arriba una ordre (el 18 de gener, quatre mesos després d’haver començat el curs!), per la qual s’obliga a promocionar un alumne repetidor de 4t d’ESO, passant per damunt de la decisió que l’equip d’avaluació havia pres en sentit contrari —no una, sinó dues voltes!—, i concedir-li, per tant, el títol de Secundària. En les dues votacions la Junta d’avaluació actuà sempre d’acord amb la llei de 18 d’octubre del 2004 que resa així a l’Apt. 3r: “La presa de decisions en el procés d’avaluació es realitzarà per consens i, quan este no siga possible, per majoria simple de l’equip d’avaluació, amb el vot de qualitat de la tutora o tutor en cas d’empat. No obstant, cada professora i cada professor decidirà sobre les qualificacions de l’àrea, matèria o àmbit que impartisca, d’acord amb el que disposa el punt 3 de l’apartat segon d’esta orde.”

I se’ns obliga a promocionar-lo basant-se en:

• “la revisión de toda la documentación al efecto”: Si ni tan sols preguntaren el professorat implicat! Que sapiem, l’única documentació de què es pot disposar és l’examen extraordinari de setembre amb un 0 (zero), el projecte curricular del centre, on s’explica quan un alumne té o no la maduresa acadèmica escaient i l’acta de la sessió d’avaluació on l’equip de professors que el coneixien després d’un any de classes va decidir no concedir-li el títol, en dues votacions, i amb major nombre de vots en contra a la segona, ja que s’hi prohibí literalment (!) l’abstenció;
• “el criterio general del Centro ha sido proponer a todos los alumnos que no han superado una sola área o materia”: directament addueixen una mentida, ja que no hi ha cap criteri general sinó una sèrie d’avaluacions individuals fetes considerant cada cas individual. Com no pot ser d’altra manera. En justícia i amb la llei a la mà no es pot dir: o tot negre o tot blanc. Cal considerar cada alumne i les seues circumstàncies i maduresa. De fet, hi ha un altre cas, en el qual l’alumne, amb dues suspeses i menys vots en contra, tampoc fou proposat per a la promoció i el títol: sols que ací l’alumne ha respectat la decisió dels professors o no ha volgut portar el tema a la Direcció Territorial;
• així, segons la Direcció Territorial, l’alumne disposa de “madurez académica” per tal d’aconseguir l’esmentat títol de secundària. El coneixen millor que els 10 professors que el tingueren i que d’acord amb la llei, decidiren sobre la seua maduresa amb coneixement de causa? És que els professors de l’equip d’avaluació no actuaven en nom de la Conselleria quan van votar i decidir com era la seua obligació?

D’altra banda, a través de la Direcció del Centre, se’ns comunica que la Inspecció diu que aquest tema no pot tractar-se en claustre, per la qual cosa decidim fer-ho públic mitjançant aquest escrit, tot afegint que considerem greu que hi haja temes tractables en claustre i altres que no, sobretot si considerem, que segons el ROF “el claustre de professors és l’òrgan propi de participació d’aquests en el govern de l’institut i té la responsabilitat de planificar, coordinar, decidir i, si escau, informar de tots els aspectes docents del centre” i són competències seues, entre altres, “aprovar i avaluar els aspectes docents segons el projecte educatiu del centre” i “analitzar i avaluar l’evolució del procés d’ensenyament i aprenentatge”.

Per tot això, els qui signem aquest escrit pensem:

• que la Direcció Territorial d’Educació d’Alacant ha passat per damunt de les atribucions que legalment són competència de l’equip d’avaluació, basant-se en dues coses (una documentació i un criteri general del centre) de dubtosa versemblança;
• que la Direcció Territorial d’Educació d’Alacant fomenta com a tret de maduresa acadèmica el fet d’abandonar una assignatura i anima a que en posteriors convocatòries els alumnes puguen atenir-s’hi i, així, abandonar dues (i fins i tot, tres, a partir de setembre d’enguany) assignatures i aconseguir el títol de secundària;
• que l’Administració Educativa no es creu les seues pròpies lleis, ja que fa gala de passar alegrement per damunt de la suposada autonomia pedagògica dels Instituts.

I demanem coherència en les actuacions de l’esmentada Administració amb la legislació que ella mateixa dicta; en cas contrari, i si aquesta ha de ser l’actuació habitual, agrairíem que ens ho feren saber per evitar-nos fer una tasca que, segons sembla, només serveix per a omplir papers.

És trist aquest tarannà que deixen veure els nostres superiors, però que tampoc no ens estranya massa, per tal com no és més que el reflex d’aquells per a qui treballen, i, ja se sap, que tot s’apega, sobretot si les actuacions es troben hipotecades per uns nomenaments un tant anòmals.

En fi, vull acabar parafrasejant una famosa dita: primer anaren a pel qui suspenia molta gent, però com que jo els aprove a quasi tots, no em vaig preocupar; després van anar a pel qui tenia un tracte massa “campetxano” amb els alumnes, però com que jo els faig parlar de vostè, no em va preocupar; més tard, anaren a per aquell que havia parlat malament en classe dels governants, però com jo sempre lloe els nostres jerarques, no em vaig preocupar ni massa ni poc; en fi, ara venen a per mi… però ja és massa tard.

Salut!

[La notícia pel món:

Las Provincias]

La primera parada de l’assassí és la Villa Diodati, a la vora del llac Leman (o llac de Ginebra) on l’escriptora Mary Shelley va residir durant un temps i on va concebre la idea del que després seria la seva principal obra.

L’obra és Frankestein que tracta d’un jove, Victor Frankenstein, que és un estudiant de medicina que un dia es trasllada a Gran Bretanya per completar els seus estudis. Allí s’apodera d’ell la idea de retornar un cos humà mort a la vida, i es tanca durant molt de temps a un laboratori fins que aconseguix crear el seu objectiu. Però, una vegada creat, a causa de l’horrible aspecte del que ell anomenarà “monstre”, l’abandona. Passa un temps preocupat per la idea que la seua creació està viva i descobrix que membres de la seua família estan morint en mans del monstre. Aquest el va a buscar i l’obliga a que cree una companya perquè es troba sol i vol estar amb més gent, però en l’últim moment, Frankenstein, que no vol un altre monstre com aquest al món, decidix no fer-ho i el monstre es queda sol. Aquest jura venjar-se dels humans i els declara la guerra. Frankenstein decideix perseguir-lo fins la mort, i acaba morint. Quan el monstre s’assabenta, també es mor, suicidant-se.

Aquesta història està basada en el mite grec de Prometeu.
Prometeu és un dels set titans i va ser conegut com el creador, benefactor i amic de la humanitat. Junt al seu germà Epimeteu va rebre l’encàrrec de crea la humanitat i de proveir tots els éssers vius de la terra els recursos necessaris per a sobreviure. Epimeteu va concedir atributs com el valor, la força, la rapidesa, a demés de plomes, pell i altres elements protectors. Quan va arribar el moment de crear un ser que fora superior a la resta, es va adonar que ja no li quedava res que concedir i es va vore forçat a demanar-li ajuda a Prometeu. Ell, per a fer als homes superiors als animals els va donar la facultat de caminar de peu igual que els déus. Després els va atorgar el foc que era el do més valuós que qualsevol que hagueren rebut els animals. Aquesta i altres accions van fer enfadar Zeus i aquest va fer encadenar Prometeu a una roca del Càucas on era atacat tots els dies per un àguila que li devorava les entranyes i tornaven a créixer-li cada nit. Finalment va ser alliberat per Hèrcules.
Prometeu va ser un creador que va acabar sent màrtir, com Frankestein.

La capital de la zona on es troba la Villa Diodati és Ginebra. Aquesta és la paraula que es troba oculta en la cita en llatí:
Ad Geneva(m) extremu(m) oppidu(m) Allobrogu(m) quam maximis itinerib(us) pervenit.
I aquesta frase es troba envoltant el retrat de Juli Cèsar, emperador romà, que es troba a una plaça d’aquesta ciutat.

Però el nostre assassí ja havia pegat a fugir i avui, mentre tafanejava per la xarxa m’ha enviat açò:

Ui, ui, ui… quina por! Quasi m’agafen! Bé… d’il·lusió també es viu… Ara tenia ganes de relaxar-me i he anat a prendre els banys allà on s’adorava a Sul, deessa que no és romana, però que s’assembla. I com que sóc tan xulo, us deixe fins i tot una imatge:

Després del banyet, m’hi acostaré a un lloc, a la mateixa ciutat, dedicat a la memòria d’una escriptora, els llibres de la qual són força cinematogràfics, per la quantitat de films que han estat adaptats basant-s’hi. Finalment, aniré al costat d’aquest edifici a veure’n un altre d’eixa època que suposadament tant coneixeu, il·lusos!

[Ah, l'estàtua que m'he emportat va ser salvada "in extremis" de la desfeta d'una famosa guerra]

Atenció, preguntes:

1. En quina ciutat està el xulo?
2. Què té a veure la deessa de la qual parla, amb els déus romans?
3. Quin centre ha visitat després? A quina escriptora està dedicat? Compara l’educació greco-romana amb la de l’època d’aquesta escriptora. Reflectia l’obra d’aquesta eixe ideal d’educació de l’època?
4. Quin és l’edifici que ha visitat al final?
5. Què s’ha emportat l’assassí? Una estàtua amb més de 3000 anys que representa a una divinitat grega i que va ser rescatada per algú d’una ciutat que va patir una guerra famosa.

I, com sempre, m’ho doneu a mi, o ho envieu per mail o formulari. Teniu fins el 14 de març.

Salutem plurimam!