Dimecres per Sagunt
Amb prou de retard, us deixe la crònica de la sempre agradable visita a Sagunt del passat dimecres 16 d’abril, per tal de fruir amb la representació de El asno de oro, a càrrec del grup TEAMUS, de Xest.
Aquest és el tercer any que participem en la Setmana de Teatre Grecollatina: fa dos anys vinguérem a Sagunt (on, a banda de veure Lisístrata, també vam participar als tallers dels Ludi Saguntini) i l’any passat a Tarragona.
Us deixe més fotos del viatge, perquè sobre aquesta nodrida setmana ja s’ha 
parlat a bastament en els blogs d’altres companys (veritablement, es fa difícil escriure de qualsevol cosa: quan et dones compte ja hi ha un bon munt de blogs que ja s’han fet ressò del tema! Quan vols posar alguna cosa, no visites el planeta de blogs de Chiron, perquè si no, et desanimaràs, perquè ja està tot escrit! El chiki chicki en llatí es va reproduir com les gallines!! Hem creat un monstre!!! És broma, oi? Com més serem, més riurem! ).
Tres notetes, però:
- Vam tornar a dinar a L’armeler un menú que fan a posta per a aquesta setmana, amb reminiscències romanes
- Vam veure amb orgull a dues alumnes ex-companyes de Pedreguer que formaven part del grup de teatre, Clara i Carla (una germana de Psique i la Novia). I dic amb orgull, no debades van estrenar ara fa tres anys el grup de teatre del nostre Institut, amb L’elecció de Miss Olimp, els Galguets, que avui formen L’estranya Família.
- I vam signar el manifest Theatrum Saguntinum non delendum est! al mateix restaurant (podeu signar-lo on-line ací)
I un xicotet retret (que no treu cap mèrit ni agraïment als responsables de que tot isca el millor possible, Prósopon i Ludere et discere): és trist i una mica irònic que eixe eslògan tan ben trobat, “Volem un teatre viu”, haguérem de transformar-lo en “volem una llengua viva”, perquè (jo almenys) tots els anys trobe a faltar alguna obra més en la meua llengua. Potser ningú no tinga la culpa, o potser la tinguem tots: nosaltres per manca de demanda, les companyies per no emprar-la més… No ho sé, però alguna cosa s’hauria de fer… [prova d'agudesa visual: quina diferència trobes entre aquest escrit i aquest?]
Felicito els organitzadors d’aquest gran esdeveniment, dinamitzador de l’ensenyament de les clàssiques i que provoca enveja sana més enllà de les terres valencianes. Però també em sumo a la teva reflexió lingüística: pareix que posant el títol i el topònim en la nostra llengua ja es compleix amb l’expedient. Açò és motiu de tristesa, almenys per als qui tenim la mania de parlar i escriure aquesta llengua: una llengua que no s’usa és una llengua morta.
abril 19th, 2008 at 20:13Estic totalment d’acord però el problema, segons PROSOPON, és que no troben grups que facen les obres en la nostra llengua.
abril 20th, 2008 at 17:54Com a representant dels Ludi Saguntini només vos he de comunicar que nosaltres fem els nostres quaderns en valencià.
A banda vos he de dir que moltes gràcies per vindre i viure els Ludi Saguntini, per al proper curs vos garantitzem més novetats.
Salve amics
Gràcies per les felicitacions, i respecte al xicotet retret em consta que des de Prosopon s’intenta cada any que vinga algun grup més en català, però per les nostres terres (i els nostres instituts) no proliferen els grups de teatre (animeu-vos!). La diferència entre els dos escrits del concurs Odissea s’intentarà eliminar per a la 2ª edició (i no la farem en galego).
abril 20th, 2008 at 18:27Sergi,
Qui no ha pogut anar als Jocs de Sagunt s’alegra, com no, que tingueren tan bon dall. Amb el que heu escrit i mostrat als vostres blogs n’és més que prou.
Tens raó quan dius que ens desanimem al visitar la plataforma Chiron; si volem aportar alguna cosa ja ha estat dita.
Però home, una cançó fadenca que es mou pels blogs, tot i deteriorant la llengua dels clàssics, fa de mal estar!
Hem de ser indulgents amb tot; la vitalitat d’una llengua és funció de la seua interrelació amb les altres, sense varietat cultural es fa dessaborida.
Perquè com deia Fellini,
“Un’altra lingua costituisce un’altra visione della vita”
i perquè també hi ha altres arguments que contraresten els meus.
Una abraçada
abril 20th, 2008 at 23:55hola,
abril 21st, 2008 at 9:29jo també estava allí amb Sergi disfrutant del dia, del teatre i…com no, del menú romà de l’Armeler. Vore al grup TEAMUS és sempre una oportunitat de riure i disfrutar del teatre. A més, per a mi sempre és especial ja que vaig tindre l’oportunitat d’actuar i treballar amb ells (Paco Tejedo, Manolo Carrascosa i 50 alumnes d’ESO, Batxillerat i Cicles) ja fa uns anys, en el primer curs que em vaig dedicar a açò de l’ensenyament. Vam representar la “Asamblea de las Mujeres” de Aristófanes i vaig quedar-me de pedra quan vaig eixir a escena i vaig vore davant meu 1200 animetes escoltant-nos, mirant i rient. Avui em fa molta pena pensar que això puga acabar-se. Jo també vull un teatre viu!!! No a la destrucció del teatre romà de Sagunt.
ah per cert, TEAMUS, que és un grup majoritàriament castellano-parlant va representar fa un parell d’anys L’Olla de Plaute.
abril 21st, 2008 at 9:33Yehhh!! Sergi!! Açó està un poc mort, ja no tens que t’anime?
abril 24th, 2008 at 12:59Mo la vegem!!