Gran participació al cinquè repte!
Per primera vegada a la història dels reptes (no massa llarga, per això) el nombre de participants ha estat… zero (0).
Bé, això m'hauria de fer dessistir o plantejar-los d'altra manera, però de moment (ja veus, m'agrada acabar el començat) intentaré acabar el curs (total, quedaran tres reptes). Això sí, intentaré que siguen una mica més senzills.
[Cogitationes:
- pot ser tindria més participació plantejant-los com a activitat obligatòria de classe... però pense que això planteja greuges comparatius per a aquells -encara n'hi ha!- que no disposen d'ordinador o que prefereixen el sistema clàssic de presentació de treballs;
- podria fer-los tipus caça de tresors, però em sembla massa fàcil (els alumnes disposen d'un llistat dels llocs on es troben les respostes);
- em negue a plantejar des d'aquests mitjans reptes que poden fer-se amb una simple pregunta fotocopiada o escrita a la pissarra]
Bé, algunes de les respostes al repte ciceronià (només posaré les més curioses; si voleu saber les altres, podeu contestar-les i serviran de "bonus" per al repte VI):
*De les sentències hi havia tres que eren de Sèneca. La que més m'agrada a mi i és aplicable avui en dia (no vull assenyalar ningú, però porta bigoti) és: "Tothom pot caure en un error; però només els estúpids hi perseveren."
*Referències ciceronianes:
-en el còmic: "L'Ordre de Cicéron. Le Procès"
-en el cinema: "Operación Cicerón", de Mankiewicz.
-en la publicitat:
un vi
unes ulleres:
-llenguatge quotidià: el cicerone.
*El nom de ciceró prové de cicer, cigró en llatí, i es diu que el porta perquè la família es dedicava a la producció d'aquest producte (també hi ha qui diu que es devia a un granet en forma de cigró que tindria ell o algun avantpassat).
Sergi,
març 30th, 2007 at 20:27no et desanimis!
Fíxa’t que els meus ‘enigmes’ són força més senzills i la ‘collita’ no és tampoc gaire abundosa…
Ànim! Segur que aquesta vegada els de ‘referents’ es lluiran…
Sort i bones vacances.
Lluís.
Sent molt no haver participat en aquest repte, però quan el vas posar estava massa recent la ferida dei Ciceró i no tenia ganes de tornar-me’l a trobar, almenys durant un temps. Ara ja m’he recuperat.
març 30th, 2007 at 21:32Gràcies pels ànims, Lluís. Espere que aqueta vegada s’animen també els gironins.
Blai, una flor no fa temporada; eixa relliscada (si vols dir-li així) no hauria de ferir-te ni molt ni poc.
abril 1st, 2007 at 20:02