Sergi, em sembla lamentable la campanya que esteu fent

Campanya? Jo ho anomenaria legítima defensa per indefensió manifesta. Des de l’arribada de l’ordre de la direcció territorial fins la decisió de publicar en premsa l’escrit van passar molts dies; quan ens vam adonar que qui hauria de fer alguna cosa, no menejava un dit (recordes?: això no es pot tractar en claustre; estic esperant encara l’opinió dels meus representants en consell escolar) vam decidir fer escoltar la veu del professorat mitjançant algun mitjà. Lamentable em sembla a mi les circumstàncies per les quals hem hagut de fer quelcom!

No intentes personalitzar en mi, sis plau, els sentiments d’un grapat de professors (de moment 17, un 40% del claustre, més que suficient per demanar un claustre extraordinari, per cert), una bona part dels quals sí que van assistir a la famosa reunió (vols dir que he de creure menys la seua paraula que altra?), fiscalitzada per dos membres de l’equip directiu (un d’ells, per cert va assegurar que subscriuria qualsevol escrit que es presentara: encara estem esperant…) Preferim la xarxa? Evidentment… i la premsa… Torne a repetir: no heu deixat cap altra possibilitat: després d’eixa reunió l’únic que es feia era donar llargues al professor; torne a repetir: l’òrgan òptim per debatre el tema, el claustre, segons els jefes, no podia exercir eixa funció; i al darrer claustre jo vaig dir que havíem escrit un article de queixa i que es podria llegir en claustre per recabar l’opinió dels companys (supose que constarà en acta): com que ara els claustres tenen una durada determinada (afavoreix molt això les coses!) i com que es van produir moltes intervencions, es va quedar sense llegir. Després d’això l’escrit va estar penjat un grapat de dies a la sala de professors. Torne a repetir: ara hi ha 17 professors que l’han signat: no teníeu prou dades de que volíem parlar amb algú?
Pel que fa a allò de comentar cara a cara, en l’article està, però te’l torne a posar: aquest enllaç és un document del que significa comentar cara a cara les coses en aquest centre. I ací no parle d’oïdes: està escrit en primera persona per un assistent. Si les amables explicacions a què es va referir (cínicament?) el senyor director en el claustre que estava disposat a donar el nostre inspector era això, un enbroncament a porta tancada, doncs sí, preferisc la xarxa. I preferim la xarxa? Doncs, mira, dels 17, l’únic que té web sóc jo i per això vam decidir penjar-lo ací (una altra opinió la pots trobar ací).

Lamentable. És denigrant la imatge que doneu de l’IES.

Tu parles d’ofendre? Ara no és que tires floretes als 17 que hem signat la carta (una de les coses més greus d’aquest affaire és la situació d’impotència a què estem abocats: el suport podria haver estat més nombrós inclús: però hi ha una part que addueix allò de l’obediencia debida, una cosa que no s’estila ja ni en l’exèrcit: no es té per què obeir una cosa, sabent que és injusta; una altra part, convençuda de signar l’escrit, a l’endemà, després de la parlada cara a cara amb l’inspector, se’n tira enrere per POR; uns altres no han signat per estar en situació de “dependència” de l’administració -això, estimada col·lega, m’ho han dit cara a cara-: comissions, contractes amb ajuntaments, etc. Pertanys a algun -o alguns- d’aquests grups?). Imatge de l’IES? Potser tu preferiràs la imatge que, segons la inspecció, teníem ara: modèlic, un institut modèlic. Sí, el mundo feliz del Houxley: cabotada i avant, doncs tot perfecte; desacord amb els capos, ai rai! Aquest institut és díscolo. Quina imatge la teua, oi? No sé si saps que hi ha professors que m’han confessat que ja no saben de qui fiar-se.

A la tia Maria li he de dir que si no treballa en aquest Centre ni és mare ni tan sols coneix personalment la psicopedagoga, no faça aquestes valoracions a partir d’una frase d’algú.

Quant saps de la tia Maria!!! Que li heu posat una càmera de seguiment? Jo no sé tant (no sé si treballa al centre, si és mare, etc.). Ah, i als comentaris no és l’única que parla del tema psicopedagoga (que es veu que sí pot ofendre -genial la intervenció al claustre culpant als professors dels suspesos dels alumnes; espere que a l’acta, si apareix aquesta intervenció, també apareguen les contestacions de Ferran i de Vicent; i una reflexió: després de tants anys manejant el tema d’orientació i adonar-se que cada vegada va pitjor, no farà aquest col·lectiu un exercici d’humilitat i canviaran alguna cosa? O ells no són culpables de res?).

El que estic dient és que darrere d’aquests comentaris sempre hi ha persones que poden sentir-se ofeses i això pareix que s’oblida. I persones a les quals se’ls qüestiona el seu treball sense conèixer-les.

Canvia “comentaris” per “decisions de conselleria” i subscric totalment el que dius.

I persones que tenen dret a reclamar una decisió de la Conselleria com ho faríeu molts pares i moltes mares si al vostre fill amb una suspesa no li donaren el títol. Això no us ho he plantejat mai?

Totalment d’acord, amb dues matisacions:

1. una vegada feta la reclamació, han de tenir en compte que els professors també tenen dret a estar en desacord amb les decisions: o no?
2. eixe dret a la reclamació no hauria d’estar a l’abast només dels que disposen de padrins o de pares enterats: exigisc que a final de curs es passe a tots els alumnes els passos a donar per reclamar per tal que tots estiguen en igualtat de condicions.

I ja acabe (uf, quin rotllo!). Ací va un error que s’està cometent amb aquest tema (i no per culpa dels que hem signat l’escrit: si el torneu a llegir, ho comprovareu): centralitzar el tema en la causa i no en l’efecte: jo m’alegre de que l’alumne haja assolit el títol (de fet, jo, personalment, mai no deixaria repetir algú amb la meua assignatura només; però és que tot és tan relatiu: estic segur que molts amb 4 o 5 suspeses tenen altes possibilitats de cursar Batxillerat…); el veritable problema és tot el que envolta la qüestió: la poca, o nul·la, autoritat dels professors i del centre respecte a les seues decisions; l’aberrant política de l’administració volent augmentar el percentatge de titulats a qualsevol preu i mantenint llistes negres de rebotats i un registre de denúncies telefòniques; el poc suport dels nostres més directes administradors (sis plau, agrairíem que ens comunicàreu qualsevol queixa que tinguera la inspecció); l’evidència de que, si tens padrins, tens més possibilitats d’aprovar: aquest caràcter endogàmic és el que hauríem d’eliminar de l’IES; ja sé que és un poble menut i que les pressions dels pares-amics són grans, però això està creant greuges comparatius amb eixos alumnes que no coneixen ningú i a ningú poden demanar “consell”; i, sobretot, haver posat de manifest que hi ha companys més perillosos que un porc solt (algun company forma part d’eixos denunciants telefònics; algun company predisposa als pares des de principi de curs contra un professor… Així sí que dóna gust treballar al centre, oi?

A la tia Maria li he de dir que si no treballa en aquest Centre ni és mare ni tan sols coneix personalment la psicopedagoga, no faça aquestes valoracions a partir d’una frase d’algú.

No estic dient que la gent no opine, ni reivindique. Alerta!! No feu interpretacions parcials perquè ja m’he adonat que freqüenten…

El que estic dient és que darrere d’aquests comentaris sempre hi ha persones que poden sentir-se ofeses i això pareix que s’oblida. I persones a les quals se’ls qüestiona el seu treball sense conèixer-les. I persones que tenen dret a reclamar una decisió de la Conselleria com ho faríeu molts pares i moltes mares si al vostre fill amb una suspesa no li donaren el títol. Això no us ho he plantejat mai?

En primer lloc vull felicitar a tots aquells i aquelles alumnes que no tenen massa gana de treballar , esteu
d´enhorabona!!! … no teniu solament a alguns dels vostres pares i mares a la vostra part, sinó que a més a més s’ha apuntat també al club, Direcció Territorial i segons les notícies més fresques també juga a la vostra , la psicopedagoga del centre… un fort aplaudiment!!! us ho estan posant a “huevo”.
Desitge que la sort us acompanye la resta de la vida, sí … eixa resta en la que pot ocórrer que no hi haja pares ni mares que us defensen, ni psicopedagogues que fiscalitzen als vostres professors , ni administracions que juguen a la vostra… perquè la vida està plena de passions però també d’inclemències, aprendre a superar obstacles és aprendre a viure… llàstima que a vosaltres us estiguen retallant aquesta part tan important de l’aprenentatge.

Per continuar vull agrair a tot el professorat el vostre compromís amb l’educació dels nostres fills i filles malgrat els temps que us corren , vull que sapieu que teniu el meu suport i el de molts i moltíssimes més i que ens cal mantenir-nos ben units per fer front al mal oratge. Bo… i afegir que des del meu xicotet i humil angle, el d´un pare … em semblaria molt més lloable que la psicopedagoga invertira els seus esforços professionals en revertir el clima en les aules per a que l’alumnat s’implique amb esforç, que els ajudara a superar els possibles entrebancs, a respectar al professorat , a les seues assignatures , a les seues diferents metodologies… que reconciliara a certs pares i mares amb el professorat en compte de formar part activa del tribunal inquisidor creat amb l’única finalitat de perseguir professionalment a un professor i company laboral vostre que ja té demostrada la seua vàlua professional tant davant les institucions pertinents ( llicenciatura, oposicions…) com davant de molts pares i mares i davant de l’alumnat que ha tingut la sort de poder aprendre de la seua saviesa.

Per acabar vull dedicar la més grata admiració a tot l’alumnat que malgrat tot, continueu optant per l’estudi, el respecte i l’esforç d’anar aprenent més cada dia , que continueu lluitant per superar cadascun dels obstacles que us ixen a l’encontre .

Salut i força!!!!
Un pare

I damunt “recochineo”:

El conseller Font de Mora, además, también presentó una campaña publicitaria que, bajo el lema “Gracias Profesor“, hace una llamada de reflexión a la sociedad sobre la importancia de la tarea docente y el refuerzo de la figura del profesor. “El objetivo de esta campaña, en la que invertiremos 300.000 euros, es mejorar la percepción social que se tiene de la importante labor del profesorado”, señaló Font de Mora.

Las Provincias, 10 de febrer.